CREENCES I CONVICCIONS

CREENCES I CONVICCIONS

Una de les conseqüències més importants del fet que les persones siguem éssers socials és que també som molt previsibles en tot allò que fem i en tot allò que pensem i sentim. Si no fórem previsibles, viure en societat seria impossible. Aquesta és una veritat que podem constatar de manera immediata només pensant què seria de nosaltres si les persones del nostre voltant més proper deixaren de comportar-se com esperem que ho facen, si actuaren en funció dels seus impulsos de cada moment o si fórem desconeixedors dels seus valors, les seues conviccions i prioritats en la vida i en relació a nosaltres mateix.

La forma més elemental de fer previsible el comportament humà consisteix a establir normes i un sistema de sancions que garanteixen, fins on resulta possible, el seu acompliment. Clar que tot sistema de normes i control requereix una logística, no sempre disponible, per tal que siga operatiu. En la pràctica cal garantir l’acompliment de les normes, fins i tot quan la conducta dels individus no és observable pels demés i quan, per tant, no pot ser externament controlada. Així, l’evolució bio-psico-social ha anat construint en les societats humanes una obra mestra  del control que permet la vigilància de la conducta humana sense la necessitat imperiosa de la presència d’altres. Les religions van dissenyar l’artefacte del pecat per tal de facilitar l’autoinspecció amb el suport inestimable de la por (a la condemnació eterna) i de la consciència que és capaç de fer que el transgressor de la norma es senta culpable i no el deixe dormir amb la tranquil·litat que a tothom li caldria.

Sigmund Freud li va donar una pàtina científica a la idea i, en formular el concepte de Superjò, va mostrar tota la seua lucidesa explicant com les normes es reprodueixen socialment fins instal·lar-se com un gendarme intern en la ment de cadascú de nosaltres. A tal efecte, l’aplicació de criteris d’economia d’escala dels sistemes de control social ha estat capaç de generar la màxima eficiència i eficàcia: cada individu es controla a sí mateix i les normes es propaguen a través de mètodes subtils que permeten l’entrada en la nostra ment, sense resistència i amb totes les facilitats per instal·lar-s’hi. Contractem al guardià i li paguem amb els nostres diners en forma d’esforços per ser coherents amb els valors dominants; i li permetem que ens castigue a través del malestar i de la culpa quan no ens comportem com déu mana. Clar que el sistema fa aigües de vegades i per això també hi ha la policia, els jutges, o les males llengües dels zeladors de les distintes ortodòxies socials.

El contingut material dels sistemes de control de les religions i del Superjò  de Freud són les  creences, i així són fonamentals per tal de fer previsibles les persones. Per això l’educació (algú l’ha anomenada sistema de domesticació social) destina molts esforços i recursos a instal·lar creences i conviccions en la ment dels infants. Una part molt important del que es fa amb els xiquets i xiquetes consisteix a incorporar creences les quals molt sovint adquireixen la forma de valors què, si s’assumeixen, augmenten la probabilitat de ser acollits, estimats i ben preuats per la gent dels seus entorns socials més pròxims.  Es tracta d’afirmacions que considerem certes sense haver-les sotmès a un  procés previ de racionalització, verificació i  argumentació crítica. S’hi instal·len i, generalment, es mantenen actives durant tota l’existència de les persones. Això fa, sovint, que quan les societats canvien molt ràpidament, algunes generacions puguen quedar fàcilment desfasades. Les creences, a més de proporcionar previsibilitat al comportament dels individus, també ens sotmeten a una sèrie de restriccions en la nostra capacitat d’actuació i autonomia personal.

Tot no són beneficis el què ens produeixen les creences i conviccions. Per a cadascun dels rols que assumim en la vida hi ha una sèrie de creences que els acompanyen i els afaiçonen: mare, pare, fill, filla, dona, home, treballador, amiga, empresària, professor, afiliat a un partit polític, ciutadana, persona, alumne, veí, etc. Tots els rols comporten una sèrie de creences que assumim en assumir el rol i que acceptem, sovint, sense cap mena de crítica, que  no és altra cosa que sotmetre qualsevol cosa a una sèrie de criteris, preferiblement d’índole racional. Així una fórmula típica és la que mostra aquest aspecte:  Una dona com cal ha de ser … i s’ha de comportar…; un treballador com cal ha de ser…. i s’ha de comportar….; un fill o filla com cal ha de ser… i s’ha de comportar…; i així indefinidament fins establir les pautes pertinents per a quasi que tots els àmbits de la vida.

Per una banda, el sistema de creences i conviccions ens dibuixa un mapa ben clar de què cal fer i què evitar en la nostra vida. Por altra banda, ens sotmet a tota una sèrie de restriccions que dificultaran l’exercici de la pròpia autonomia personal, condicionant el nostre pensament i dificultant que la racionalitat s’aplique a situacions fonamentals de la biografia de cadascú de nosaltres.

El desenvolupament de les persones, en tant que individus autònoms, requereix el necessari qüestionament de les creences inoculades. I això obliga a un  procés de digestió mental. Si en el cas dels aliments després d’ingerir-los integrem algunes de les seues substancies (nutrients) i en descartem altres (excrements), amb les creences i conviccions ens caldria fer el mateix: sotmetre-les a criteris de racionalitat que ens permeten diferenciar allò profitós d’allò que esdevé només una sobrecàrrega capaç de produir paràlisi vital en molts casos. Si, un bon fill ha de ser … i cal que es comporte… podem preguntar-nos: sempre? siga quina siga la conseqüència previsible? independentment de com s’haja comportat el  pare o la mare?… A través de les preguntes podem matisar les creences i les conviccions més arrelades i aparentment inflexibles. Ens permetrà identificar i mantenir els elements capaços de nodrir-nos i desfer-nos del que sobra, dels excrements. És indefugible, el procés d’alliberament i de creixement personal passa per qüestionar les creences. Que ja es sabut això de: qui no caga rebenta (o no).

Alguns decideixen esdevenir descreguts de quasi tot però és ben sabut que qüestionar les creences i conviccions ben establertes pot causar problemes de aïllament, d’acceptació social i de sociabilitat. Clar que potser també podem decidir que la ignorància o la assumpció acrítica de les pròpies creences i conviccions té avantatges massa importants com per renunciar-hi només a canvi d’alguns bocins d’autonomia i consciència personal.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s