ESCRIPTURA TERAPÈUTICA

ESCRIPTURA TERAPÈUTICA

Potser ens resulta familiar la imatge de l’adolescent escrivint el seu diari o elaborant versos més o menys maldestres per falta de domini de les tècniques necessàries. Segurament busca expressar el seu estat d’ànim, entendre la situació confusa en què es troba, manifestar la seua ràbia contra no se sap bé què, l’angoixa de sentir-se diferent, la frustració de ser rebutjat per algú altre estimat que no correspon a l’estima  malgrat els esforços, o simplement escorcolla en el seu món interior per tal d’entendre`s a si mateix.

El recurs a escriure és habitualment intuïtiu. Sense necessitat d’haver teoritzat sobre la qüestió hom descobreix que escriure proporciona avantatges no sempre previstes: consolació per a la tristesa i la frustració, ordre per als pensaments confusos, calma per a l’ansietat, i moltes altres que s’aniran descobrint al tall que la pràctica de l’escriptura s’instal·la i es consolida com un costum. De vegades tot comença a l’adolescència i, molt sovint, el recurs de l’escriptura com una forma de teràpia es manté durant tota la vida.

Per què el fet d’escriure pot arribar a tenir efectes tan benèfics?

• Permet organitzar el contingut del pensament. Quan pensem ho fem de manera fragmentada i difícilment de forma ordenada i seguint el fil dels arguments. Pensem donant per suposades moltes coses perquè nosaltres en coneguem els antecedents dels temes. Quan escrivim, sense adonar-nos-en, encara que no ho pretenguem, fem el supòsit que algú, quan ho llegirà, hauria d’entendre-ho i, per tant, organitzem les idees de forma que siguen comprensibles. I això ocorre encara que no tinguem la previsió de mostrar a ningú el que hem escrit.
• Facilita que es manifesten les emocions en un entorn protegit i, per tant, no ens cal tenir cap restricció. Ens fa prendre consciencia d’allò que sentim i, sobretot, posar-li nom. Tenir la possibilitat d’anomenar allò que sentim augmenta la percepció de control sobre les emocions que experimentem i és un primer pas per poder gestionar la nostra vida emocional. Així per exemple, quan anomenem la por, no només experimentem por sinó que ens adonem que tenim por i això ens permetrà decidir què ens convé fer: cedir a la por, buscar formes d’allunyar-la, suportar-la i no deixar-nos vèncer per ella, etc. Les emocions així esdevenen sentiments, és a dir, emocions de què en som conscients. Pensem que els gossos, és un exemple, també poden experimentar la por com els humans però no saben que la por és por i, així, no els resulta possible gestionar-la. Els falta la comprensió (la intel·ligència) suficient per reconèixer-la.
• Expressar-nos per escrit ens ajuda a conèixer-nos millor. En escriure hom descobreix aspectes de si mateix que potser no coneixia. S’identifiquen detalls i matisos que ens sorprenen, van apareixent aspectes de la realitat personal que romanien ocults i que formaven part de la dimensió amagada que tots tenim per a nosaltres mateix i ens mostra capacitats què, en descobrir-les, podrem habilitar per emprar-les després.
• Redueix l’ansietat i l’estrés. I això és un dels beneficis que les persones que escriuen busquen més a sovint. És comuna l’experiència d’obtenir una millora en l’estat d’ànim i una considerable calma i assossegament després d’escriure. Com també ens pot passar quan li contem a algú un fet angoixant que estem vivint en un moment concret.
• Algunes formes d’escriptura, es relacionen amb el fet d’escriure sense pensar molt en el contingut que volem reflectir (i que es relacionen amb mètodes d’escriptura automàtica). Aquestes són modalitats capaces de mostrar-nos aspectes de nosaltres mateix, i de la realitat que ens envolta, que facilita l’emergència de solucions creatives a problemes que inicialment podrien semblar sense moltes opcions per a un resultat satisfactori.

Malgrat tot el que hem dit fins al moment, també és ben cert que l’escriptura es pot fer servir per rebolcar-se en el dolor i en l’angoixa, en la desesperança i en el desfici  d’u mateix.