ÉS MOLT SOVINT QUE NO ENS CAL que les coses
s’acaben i les podem deixar en suspens
per un temps o per sempre.
Si acabem els projectes ens acabem nosaltres.
Sembla com si, de fet, existirem només
perquè cal acabar-los.
Per això de vegades les metes
que ens mantenen acaben amb nosaltres
al mateix temps que moren.
De vedades ens cal, i fóra bo, parar-li
al destí
una emboscada i detenir-lo per obtenir així
un temps fora del còmput previsible,
que ens queden massa coses ara mateix per fer
i no hi ha prou de temps per a morir-se.
I així, la troballa final de la que fou anomenada
lapis philosophorum caldrà que espere encara.
Angel Martínez Moreno: L’atanor de l’alquimista.
Editorial Germania, 2014
També en AMM: Aplec de Dracs, alquimistes i miracles.
Editorial Neopàtria, 2017