FENT RECOMPTE

FENT RECOMPTE, fa ja molts anys que menge por.

Em desdejune una por indefinida i un tant aigualida,

esmorze la por amb l’entrepà de mig matí

i prenc por a les postres del dinar

berene por i sope, escassament, amb por, perquè cal

mantenir-se saludable i en forma.

 

No em queixe de la por que fins ara he menjat

adreçada amb mil altres aliments saborosos.

Es pren regularment i abundosa fins que arriba el moment

que no es senta la seua presència, que a la fi tot fa sabor a por

i la por no s’hi sent i així pot engolir-se sense que faça oix

 

I la por proporciona avantatges ben útils

amb la por et fas home o dona de profit

o compres una casa per tenir sempre on viure,

o per tenir un lloc en el qual caure mort,

i que el lloc siga teu, i viatges perquè ja saps

que tu no ets ningú si no has eixit de casa.

I pots també amb la por deixar de fumar

o ficar mida als aliments amb greix

i adquireixes allò que diuen valors i sentiments dels bons

i estalvies per a l’endemà i esperes l’endemà

i no saps si el reconeixeràs quan arribarà

i si podràs dir-li: tu ets l’endemà, és a tu a qui esperava

per gastar els estalvis i desempallegar-me de la por.

I la por és ben útil.

Àngel Martínez Moreno:  Llindar de la terra de dracs.

Editorial Germania, 2013

També en AMM: Aplec de dracs, alquimistes i miracles.

Editorial Neopàtria, 2016