CONSTRUIR L’ENEMIC

Resultat d'imatges de pajaros peleando

CONSTRUIR L’ENEMIC

Els conflictes impliquen sempre l’enfrontament entre persones i, si és el cas, també entre grups i col·lectius. La modalitat més extrema és la guerra i a la guerra li cal sempre un enemic, o millor, almenys dos enemics. Ja és sabut, sense enemic no hi ha guerra possible.

Clar que no tots els conflictes han d’acabar en guerres. El ventall de possibilitats és quasi infinit i  va, des d’un malestar que pot no manifestar-se obertament, per allò de no tenir baralles amb ningú, a una discussió que no va més enllà del moment acalorat, passant pel conflicte que s’allarga per anys, que implica a les persones de l’entorn i, finalment, la guerra oberta, de la què després s’escriurà als llibres d’història i que els alumnes hauran d’estudiar a l’escola.

Quan comença un conflicte habitualment es té molt en compte allò que l’ha provocat. Potser ens hem sentit injustament tractats, algú ha obtingut alguna cosa que considerem que hauria de ser nostra, han ocupat un lloc que voldríem ocupar, o ens irrita observar com manifesten opinions que ens semblen errades i confrontades a les nostres. Al tall que el conflicte avança els motius que el provocaren van passant a un segon terme i ja ens enfoquem només en allò que l’altre potser ens ha dit, o ens ha fet, o ens ha insinuat, en la seua actitud absolutament incompatible amb la decència o amb la bonhomia, en la falsedat de les seues paraules o en com d’intolerable és el seu comportament. Allò que va produir el conflicte no és ja tan important; ara ho és tot allò que l’altra part ha dit o fet o, àdhuc ha pensat, o el què nosaltres considerem que potser ha pensat.

Naturalment sempre, en totes les relacions humanes, hi ha un fet, unes paraules o una actitud  que, quan la identifiquem, marca per a cadascú de nosaltres un abans i un després en la relació amb una persona determinada o amb un grup. Què seria allò que no li perdonaríem a un amic que ens fes o ens digués? a un company de treball? i a la nostra parella? Diferents graus de tolerància però sempre uns límits conscients o inconscients a partir dels qual es fa ben difícil la reconstrucció de les relacions per més que molt sovint s’intente.

Al tall que avancem en el conflicte va dissolent-se l’empatia, la consideració de l’altre en tant que equiparable a ú mateix. No és només que l’altre tinga intencions o valors dissemblants sinó què, d’alguna manera, no és humà de la mateixa forma que ho poden ser els altres. Quan l’empatia s’esvaneix la compassió esdevé impossible. I compassió no és altra cosa que la capacitat de poder patir o sentir de forma que s’acompanye el patiment o el sentiment de l’altre. Clar que això és possible només perquè s’entén que les emocions són similars i per tant comprensibles. Aprofundim en el conflicte a mesura que l’altre és percebut diferent. El poeta Juan Ramón Jiménez ho expressa en un vers memorable: “Lo mataron sus iguales porque era distinto”.

És difícil per a qualsevol compadir-se’n d’una serp, d’un mosquit, d’una panderola o d’una rata, posem per exemple. Estan massa lluny de nosaltres i no els reconeguem equiparables a nosaltres en cap cas. Dels gossos i del micos sí que ens en podem compadir, reconeixem les seues emocions (alegria, ràbia, por, etc.) en tant que equivalents a les nostres. Amb més motiu podem compadir-nos-en d’altres persones. Quan el conflicte s’aproxima al llindar de la guerra l’enemic va assimilant-se més a les panderoles que no a altres humans.

Sabem que el conflicte avança perquè, a partir d’un moment, va construint-se a l’altre en tant que enemic. Una de les primeres preocupacions dels dirigents de cadascun dels bàndols, en la preparació de les guerres, consisteix precisament a construir l’enemic. Això es fa mostrant a les persones de l’altra part com  una mena d’ humans defectius, no prou raonables, empedreïts a posicions irracionals i egoistes, incapaces de compassió i que no experimenten les emocions que a nosaltres ens són pròpies i naturals. Gent que insisteix a mantenir posicions inexplicables per al sentit comú, enemics de la lògica, de la pau i de la necessitat de concòrdia que hauria de ser un valor universal què, per alguna estranya raó, els enemics no comprenen i no comparteixen. Éssers que bé podrien ser d’altre planeta.

Els nazis presentaren els jueus, els homosexuals i els gitanos com col·lectius molt distints intel·lectual i  físicament als alemanys i als aris (els vertaders humans), i també diferents moralment. Així, els convertien en éssers abjectes i socialment nocius que s’havien guanyat l’odi  justificat de les persones sensates les quals havien de saber què, exterminar-los no era altra cosa que un favor que podia fer-se a la humanitat.

Per l’altra banda el aliats van presentar els nazis i els japonesos completament despersonalitzats, de manera què, en les pel·lícules nord-americanes dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, és ben difícil trobar alemanys o japonesos en escenes familiars o reunions d’amics en què l’afecte i la relació cordial o altruista tinguessen alguna presència. Ben al contrari, apareixien en situacions que mostren el seu sadisme, la perversió sexual o la planificació freda i calculada del mal. Gent amb una ètica molt distinta i denigrada, persones moralment inferiors i defectius en tant que humans.

Sempre em pose alerta quan identifique, en la meua societat més pròxima, els primers elements de la construcció de l’enemic perquè ja imagine què haurà de venir al darrere. I aquests són moments en què albire  alguns trets de construcció d’enemics al meu voltat. I no m’agrada, que voleu que us diga.

En català diguem raonar a la situació que parlem els uns amb els altres per tal de trobar solucions o compromisos entre les parts quan hi ha conflicte o desacord. Això,  raonar, que és tant com mostrar i discutir les raons, i no tenir la raó.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s