APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA

Free Stock Photo of Owls  Created by Kate Towers

APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA

Fa alguns anys, quan professionalment m’ocupava d’assumptes relacionats amb la selecció de personal, sobretot directius i directives per a tot tipus d’empreses, algunes persones candidates em plantejaven que la seua llarga experiència en treballs similars havia de ser considerada com un valor a tenir molt en compte i de manera especialment destacable. En deu, quinze o vint anys d’experiència se suposava que havien d’haver consolidat habilitats i formes de treball destil·lades, en les que les millors pràctiques de treball s’haurien instal·lat immillorablement entre les capacitats d’aquells que optaven al càrrec que s’oferia.

Naturalment, hi ha capacitats i competències que s’adquireixen a través de l’experiència, i algunes només al seu través. De fet, anomenem coneixement expert a aquell que es desenvolupa per la reiteració pràctica i que, en moltes ocasions, sol ser de tipus implícit, és a dir, que pot aplicar-se amb mestria encara que no sempre es sàpiga explicar com es fa. Així, per exemple, molts magnífics venedors no coneixen de manera explícita les teories científiques sobre la influència interpersonal en els processos de venda, i alguns teòrics de la venda no serien capaços de vendre un gelat de llima per cinc cèntims en un desert a 45º Celsius.

Encara que sabem que mai no s’acaba d’aprendre podem dir-ne que, habitualment, la majoria de les feines tenen un temps més o menys estandarditzat d’aprenentatge després del qual, un individu d’intel·ligència normal i condicions de formació suficients, hauria de ser capaç d’acomplir les seues funcions i tasques de manera adequada. A partir d’aquell moment es suposa que s’hauria de desenvolupar una capacitat superior que, en algunes persones, portaria al mestratge professional.

En la pràctica coneixem que açò no sempre és així. No totes les persones que acumulen molts anys d’experiència en un lloc de treball, o en una professió, accedeixen a l’excel·lència. I és que amb l’experiència s’aprenen també moltes altres coses relaciones amb l’exercici professional. Algunes persones aprenen a escatimar esforços, dissimular els errors, fer que la responsabilitat dels resultats defectuosos o insuficients recaiga sobre altres, ocultar la pròpia incompetència, abusar de l’autoritat atribuïda, etc.

Quan l’aprenentatge es produeix com a resultat d’un procés sistemàtic i planificat l’anomenem formació. Només una petita part del que sabem ho aprenem així. L’aprenentatge de l’experiència no sempre és conscient i sistemàtic, de fet, també els animals aprenen i els gossos saben de quins indrets han de fugir i a quins han d’acostar-se per tal d’aconseguir menjar o sentir-se ben rebuts. Només ens cal pensar que, en la nostra vida quotidiana, quasi tot el que fem és aprés i no sempre sabem com.

Quan diem aprendre de l’experiència volem dir aplicar la reflexió a allò que ens va passant en el treball, en les relacions amb els altres, en els nostres projectes, en definitiva en tot allò que constitueix el viure. Sense reflexió no hi ha aprenentatge profitós. Ja s’ha dit i reiterat que dels errors s’aprèn i és ben cert. Però no sols els errors han de ser objecte de reflexió per tal d’aprendre. De fet, gairebé tothom estarà disposat a reflexionar sobre els errors  perquè així aconseguim identificar els elements i factors aliens a nosaltres mateix que expliquen les errades. D’alguna manera l’anàlisi sistemàtic dels errors ens exculpa, més que siga només en una part, i ens assenyala la incidència de les circumstàncies adverses del moment o la responsabilitat dels altres. És per això que habitualment les persones, quan són assenyalades en tant que responsables d’una errada, solen mostrar-se disposades a fer anàlisi d’allò que no ha obtingut els resultats esperats. De la reflexió només es podrà esperar la incorporació de noves persones i fets implicats en el fracàs. Fracassar és un resultat que hem obtingut i ens cal saber com l’hem aconseguit.

Altrament, si enfoquem la nostra cavil·lació i intel·ligència als èxits, també descobrirem com difícilment ens el podem atribuir de manera exclusiva; haurem de reconèixer la contribució dels altres, dels equips de treball, dels amics, dels familiars i de les circumstàncies favorables. Naturalment que aprenem molt més després d’analitzar els èxits, perquè ens permet identificar les nostres capacitats i també les nostres carències. En fer-ho aprenem la importància d’avaluar adequadament els recursos disponibles, no només els propis, per tal de convertir-los en capacitats i millorar els resultats.

L’aprenentatge de l’experiència acaba sent un exercici d’humilitat, que no és altra cosa que el necessari realisme imprescindible per tal d’aconseguir allò que ens proposem. I  cal no oblidar que humil prové de humus que en llatí significa terra. Així, humil vol dir arran de terra i no per sota d’ella com ens han pretés ensenyar algunes religions que insisteixen a devaluar les nostres capacitats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s