ELS CIENTÍFICS EXHIBIREN…

ELS CIENTÍFICS EXHIBIREN davant seu

tots els avenços de la tecnologia

que havien obtingut a través

de la aplicació sistemàtica del mètode

de construir veritats provisionals

i que eren capaços, malgrat tot,

de produir prediccions que s’acomplien

i que ja feia uns segles

havien descobert.

I va pensar que això era de ben cert

una cosa excel·lent

i els va donar sincerament les gràcies

per existir i per l’esforç de feien.

Els sacerdots de moltes religions

distintes, i els seus fidels, van insistir-li

que li calia creure les veritats eternes

i essencials encara que fossen invisibles,

que la raó no és prou, li repetien,

per explicar el món i el sentit

de la vida i sense això, no cal ni dir-ho,

l’existència esdevindria fàtua.

Els va donar les gràcies a ells també

per la seua existència i perquè feien

possible la sensació de tenir un valor,

sentir-se protegit pels déus,

i de trobar en el cosmos un lloc.

L’hedonista li va fer veure clarament

que de la vida només els instants

tenen algun valor i que a la fi, sense ells,

la vida no es pot viure de forma que meresquen

la pena els esforços.

I ell va agrair-li els moments

de goig i de gaubança que recorda

encara i l’acompanyen, quan li cal,

en la memòria.

Els lliurepensadors li suggeriren

que calia malfiar de forma sistemàtica

de suposades veritats envasades, construïdes

per altres, per tal que tu només te les empasses.

Que sempre serà bo pensar per tu mateix, dubtar

de tot i aconseguir certeses pròpies

a través del sistemàtic ús de la raó.

Va agrair-los vivament que a la fi

li permeteren deslliurar-se d’algunes

afirmacions incòmodes que havien

sembrat en ell sacerdots i científics.

Vingueren els reformadors socials

i li mostraren que calia actuar i no quedar-se

només amb la raó i el pensament,

perquè és ben cert que sense reflexió

res no troba sentit però, a hores d’ara,

és el temps d’actuar, que és ben sabut

que de la realitat social el que més

ha d’importar és transformar-la.

Conserva encara viu l’agraïment

perquè li va permetre poder veure

tot allò que podia canviar el seu voltant

i no només ocupar un espai que no sabia

qui l’havia decidit, quan i perquè.

Els místics li van fer la proposta

que s’atrevís a tenir experiència

de tot allò que el transcendia i de què,

més que ara no ho sabés, formava part.

Li explicaren que l’esperit, encara que invisible,

és una dimensió fonamental

dels humans i del cosmos, i que ja no es podia

seguir en la ignorància empedreïda.

Els va agrair que foren tan amables

i l’ensenyaren a mirar dintre seu

i a sentir-se important en un món

que fins ara mateix considerava

indiferent a ell.

Àngel Martínez Moreno: Desig de la carn entre els versos

Ed. Neopàtria, 2017

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s