OBJECTIUS

Signo De Interrogación, Laberinto

OBJECTIUS

Si volem comprendre la conducta humana, els objectius constitueixen una referència essencial sense la qual no seria possible entendre-la. I això és perquè el comportament de les persones és propositiu, és a dir, busca aconseguir alguna cosa. No sempre en som conscients d’això però sempre en la nostra conducta hi ha subjacent un propòsit, un objectiu, una meta a què es vol arribar.

Alguns són rutinaris, com ara calmar la fam quotidiana, i sovint no en som molt conscients. Altres resulten ser tan grossos que són en veritat inabastables i, quan sembla que ja estem a un pas d’assolir-los hem de tornar a començar per mantenir-los o amplificar-los més. És el cas de propòsits com ara ser feliç, aconseguir riquesa material, o ser estimat sempre per altres. Naturalment aquests son insaciables: mai no en tenim prou de felicitat o la nostra preocupació serà no deixar de ser-ho o, quanta riquesa és bastant per a aquell que s’ha proposat esdevenir ric? En realitat es tracta d’objectius immortals que s’imposen a les persones que els tenen i que, d’alguna manera les condicionen, les controlen i les obliguen a comportaments no sempre agradables i benèvols. Aquests objectius que no moren fàcilment potser ens acompanyaran al llarg de tota la vida o, almenys, de llargues temporades.

Els objectius també poden ser ocults, íntims, amagats, inconfessables. De vegades no es diuen a ningú per inseguretat, per vergonya, o potser perquè no ens agradaria escoltar el judici dels altres, encara que, en el fons, tothom sabem que, qui més qui menys, en té alguns d’aquests objectius inconfessables. Moltes voltes prenen la forma de desitjos secrets i també condicionen, i tant! les nostres actuacions i prioritats, les decisions que prenem i, per als qui no els coneixen, allò que fem per acaçar-los, els resultarà incomprensible.

Clar que també hi ha els objectius que podem dir normals, aquells que no són ni rutinaris, ni inassolibles ni secrets. Tots els hem tingut i probablement encara en tenim. Es tracta d’objectius com ara aprendre un idioma, fer un viatge, obrir un negoci, comprar un cotxe, enamorar a una altra persona, esdevenir experts en alguna matèria,… La llista seria gairebé infinita. Es tracta  d’objectius que podem anomenar mortals. Els formulem per tal d’assolir-los en algun moment, per matar-los, i poder dedicar-nos a perseguir-ne d’altres.

Si som capaços de tenir aquest tipus d’objectius la vida s’omple de projectes i moltes més coses del voltant comencen a  ser significatives i interessants. Una persona plena de projectes és, sense dubte, molt més atractiva per als altres i és més probable que siga estimada. Persones que deixen de tenir objectius esdevenen buides per dins, perden l’energia de viure, potser es tornen tristes, rutinàries i deprimides i es perd l’atractiu de relacionar-se amb elles.

Ocorre molt sovint que els objectius se’ns acumulen i no desapareixen malgrat que s’acompleixen els terminis en que haurien de morir. Mai no acabem d’aprendre l’idioma que ens havíem proposat parlar, no fem el viatge, no obrim el negoci, no som capaços d’enamorar la persona amb què hem somiat tant, … Aquests objectius que no assolim i que no moren quan deurien, potser els arrosseguem com qui arrossega un sac de pedres carregat al llom. Cadascun és una pedra que ens hi afegeix un llast i ens entrebanca per seguir caminant, que ens impedeix proposar-nos altres objectius nous que potser serien assolibles i satisfactoris.

Allò que està destinat a morir ha de fer-ho. Podem matar els objectius almenys de tres maneres, potser en trobareu altres també: podem assolir-los; podem fer-los més petits i de la nostra mida i circumstàncies; i també podem renunciar a ells per tal que no siguen per a nosaltres una càrrega que ens destorba per obtenir la inexcusable lleugeresa i alegria de viure.

Ah!, i tot ens és permès de fer-ho; els objectius són nostres i nosaltres els creem i també els matem. Ells no es queixaran.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s